Teràpia familiar

En la família ens formem com a persones i com a éssers socials. Les dinàmiques relacionals que es donen al seu sinus poden resultar afavoridores del creixement personal i relacional o, pel contrari, dificultar aquest desenvolupament podent fins i tot derivar en la gènesi d’un transtorn psicològic en algun/s dels seus membres.

Totes les famílies tenen recursos personals, relacionals i socials dels que, en ocasions, no en són conscients i que poden ser la base des de la que es pot intervenir per afrontar les dificultats presents.

A Psicologia Iluro oferim assessorament i psicoteràpia familiar amb l’objectiu de resoldre conjuntament les dificultats de relació que afecten a l’àmbit familiar. Segons les característiques de la demanda es pot treballar amb la família al complet o amb algun dels seus subsistemes (parental, conjugal, fraternal), de forma única o combinada. En cas necessari, i sempre d’acord amb els qui plantegen la demanda, també es pot treballar amb la família extensa (avis, tiets, cosins…).

Recomanem consultar amb un especialista en psicoteràpia familiar quan:

  • Hi ha discusions freqüents a la família i la pròpia família no està trobant la manera de disminuir-ne la freqüència i/o la intensitat.
  • Quan, davant de desacords en la família no es troben els mecanismes per arribar a solucions consensuades. Això és especialment rellevant si aquests desacords impliquen temes relacionats amb creences o valors personals, amb la gestió de l’economia familiar, quan afecten a la relació amb la família extensa, i/o a qüestions relacionades amb la criança dels fills.
  • Quan un membre de la família manifesta símptomes psicològics (tristesa, ansietat, ràbia…) i/o un transtorn específic (transtorn de la conducta alimentària, transtorn depressiu, transtorn de l’estat d’ànim, transtorn obsessiu compulsiu, addicció…) i está afectant a la família i/o es sospita que hi ha dinàmiques familiars que puguin estar contribuint al símptoma.
  • Quan hi ha dificultats per afrontar transicions normals en la família:
    • Quan els pares senten que no han superat adequadament la transició de família sense fills a família amb fills i tenen dificultats per conciliar el rol conjugal amb el parental.
    • Quan la dificultat de gestió del dia a dia de la família amb fills en edat escolar està afectant a la comunicació familiar i/o a la convivència ja que en ocasions no és fàcil conciliar les múltiples activitats i obligacions de tots els membres de la família (deures dels fills, extraescolars, tasques domèstiques, tasques laborals dels pares, oci dels fills, dels pares, familiar…)
    • Quan l’inici del procés d’autonomia dels fills en l’adolescència suposa una crisi en el sistema familiar
    • Quan l’últim fill s’independitza i els pares tenen dificultats per retrobar-se com a parella
    • Quan els fills triguen en emancipar-se i hi ha dificultats per gestionar la convivència en una família en la que tots, o la major part dels membres, ja són adults.
    • Quan la cura de la generació dels més grans (pares dels pares) i de la menor (néts) coincideix en el temps i no s’aconsegueix trobar l’equilibri desitjat entre els diversos rols i les pròpies necessitats i objectius vitals.

La importància de la prevenció:

No cal esperar a que aparegui un problema en la família per consultar amb un especialista. Independentment de les crisis evolutives que es puguin estar afrontant individualment, la família hauria de ser font de benestar, calma i alegria per a cadascun dels membres que la integren. Quan això no és així, és motiu suficient com per consultar.

Coordinació amb altres professionals

Sempre que la demanda ho requereixi, ens coordinem amb altres professionals de la salut, o amb altres professionals o sistemes implicats en el problema (sistema escolar, sistema laboral, etc.).