Adolescència

En l’adolescència conviuen un gran nombre de canvis (emocionals, físics, psíquics, cognitius, socials, sexuals, …) que exigeixen una adaptació i elaboració tant per part dels joves com per part de les seves famílies.

És cert que no tots els adolescents necessiten suport en la resolució dels seus conflictes, però s’ha de tenir present que és una etapa sumament sensible a l’aparició de complicacions que poden arribar a ser de certa gravetat.

La pertinença de l’adolescent a un grup es torna essencial per al seu desenvolupament i, de vegades, quan existeix una certa inestabilitat psíquica o emocional pot arribar a fer o a deixar de fer coses que en un altre context no s’haguessin donat. Les pròpies autoexigències del jove o bé els pactes de silenci, amenaces o secrets (que tenen un lloc especial en aquesta etapa) poden dificultar que pugui demanar ajuda quan la necessita.

Recomanem consultar amb un especialista en psicologia juvenil quan:

  • La tria vocacional/ocupacional que ha de realitzar genera ansietat i estrès, o se  sent perdut i necessita orientació.
  • Es dona una disminució significativa del rendiment acadèmic.
  • Se’l veu constantment trist, apàtic o molt irritable.
  • Té dificultats per relacionar-se amb els de la seva edat.
  • Hi ha determinades conductes de risc i es donen de forma repetida: consum de tòxics, conductes agressives, maníaques o hiperactives, problemes legals, etc.
  • S’observen conductes addictives relacionades amb les noves tecnologies.
  • En el despertar de la sexulaitat apareixen inhibicions i fòbies o conductes promíscues.
  • S’observen alteracions de l’alimentació i distorsió de la imatge.
  • S’autolesiona.
  • Hi ha sospita (o coneixement) que pateix algun tipus d’abús, maltractament, assatjament escolar o ciberbullying, o bé que l’inflingeix.

La importància de la prevenció

No sempre és necessari esperar a que aparegui el problema. En ocasions es recomana consultar quan es preveu que el jove ha d’afrontar un canvi important que el pot desestabilitzar (separació dels pares, la mort d’una persona propera, etc.)

Coordinació amb altres professionals

Per a que el tractament psicoterapèutic sigui integral, és imprescindible que hi hagi coordinació amb els diferents professionals que puguin estar atenent a l’adolescent (amb l’institut i amb l’EAP, amb psiquiatria, etc.)