Infància

Els infants passen per diferents fases crítiques durant el seu desenvolupament i, sovint, les famílies es pregunten si el comportament que mostra el seu fill/filla davant d’algunes circumstàncies forma part del que es pot considerar normal, o no.

Per fer-ho, és important, en primer lloc, conéixer quin és el desenvolupament esperat per als infants del seu grup d’edat, i així, saber si cal preocupar-nos pels comportaments i habilitats que mostra. Per exemple, les conductes que podrien catalogar-se com a normals per a un nen de 3 anys deixarien de ser-ho per a un de 5.

En segon lloc, hem de tenir present que el desenvolupament del nen està determinat per les característiques del seu sistema nerviós, i que aquest no és suficientment madur fins aproximadament els 7 anys. Per tant, abans d’aquesta edat, és normal que l’infant tingui dificultats per concentrar la seva atenció durant molt de temps, o que no recordi algunes consignes, o que tingui dificultats per contenir i regular el seu comportament quan està molt excitat.

També s’han de tenir present les característiques de personalitat del nen o nena, ja que el seu comportament podria explicar-se simplement perquè és més introvertit o més inquiet, i no perquè tingui una dificultat o un trastorn.

Sigui quina sigui la dificultat observable, el treball amb les famílies i el suport a la criança és essencial. En alguns casos, fins i tot, serà cap a on s’adreçarà exclusivament la intervenció de l’especialista, ja que el motiu de consulta podria resoldre’s establint canvis en les pautes d’educació o en les dinàmiques familiars.

Recomanem consultar amb un especialista en psicologia infantil quan:

• Es detecta que hi ha quelcom que no s’adequa al que fan els altres nens/es de la seva edat: per exemple, quan la majoria ja dominen el llenguatge i el nen/a encara només fa balboteig.
• Torna a mostrar conductes o expressions que ja havia assolit en etapes anteriors (regressions).
• L’infant mostra un canvi sobtat que no es pot explicar per cap causa externa i se’l veu trist, apàtic o molt irritable.
• Té dificultats per comunicar-se i relacionar-se amb els de la seva edat, ja sigui perquè es comporta de manera violenta, o perquè és massa tímid o simplement per desinterès.
• Té por d’estar sol i sovint té dificultats per conciliar la son, té malsons o terrors nocturns.
• Mostra comportaments difícils de gestionar, no pot regular les seves emocions, es comporta de forma impulsiva, busca el límit constantment i/o es mostra agressiu.
• Té dificultats a l’escola, li costa concentrar-se, sovint s’avorreix o es mostra massa mogut i intranquil.
• Presenta tics, obsessions o malestars físics (mals de cap, problemes dermatològics, vòmits, etc.) que no s’expliquen per una causa mèdica.
• Hi ha sospita (o coneixement) que pateix algun tipus d’abús, maltractament o assatjament escolar, o bé que l’inflingeix.

La importància de la prevenció

No sempre és necessari esperar a que aparegui el problema. En ocasions es recomana consultar quan es preveu que el nen ha d’afrontar un canvi important que el pot desestabilitzar (separació dels pares, la mort d’una persona propera, etc.)

Coordinació amb altres professionals